29 d’oct. 2013

CAP DE LLIZET O GALLINA PELADA ( SERRA D´ENSIJA - BERGUEDÀ ). Pujant pel Torrent de les Llobateres i baixant per la Font Freda.


La Serra d´Ensija ( Prepirineu) es troba situada a la comarca del Berguedà i junt amb els Rasos de Peguera és inclosa en el Pla d´Espais d´interès Natural de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta serra és un mirador extraordinari de l´Alt Berguedà. Des del seu cim més alt, Cap de Llizet o Gallina Pelada, de 2.322 m. d´alçada, es pot gaudir d´unes vistes espectaculars del Massís del Pedraforca i de la Serra del Cadí, cap a la vertent nord, i dels Rasos de Peguera i del Port del Compte cap a la vertent sud.


Massís del Pedraforca en primer terme i la Serra d´Ensija, al fons, vistes des del cim del Costa Cabirolera

La Serra d´Ensija vista des del cim del Pedraforca

Avui us proposo pujar al cim del Cap de Llizet o Gallina Pelada des del Torrent de les Llobateres, passant per La Creu de Ferro i pel Refugi Delgado Úbeda. Des del cim arribar-nos fins a Les Roques Blanques. Després baixar per Les Planelles, pel Torrent de la font de l´Orri i fins arribar a la Font Freda.



Deixarem el cotxe uns metres més amunt de la Font Freda, on hi ha lloc per estacionar, al costat de la carretera.
Per accedir-hi, abans d´arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, hem d´agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l ´esquerra en direcció a la Pleta de la Vila, Vallcebre i a la Font Freda.

Després de deixar el cotxe, seguim uns metres carretera amunt (direcció Vallcebre), pel costat d´una barana de fusta.




Passat un torrent (el de Les Llobateres), ja trobem un pal indicador i la pista per on hem de seguir.
Cal dir que tot el recorregut està senyalitzat amb marques grogues i blanques.



Aquesta pista, primer, és força ampla.


Més endavant la pista en converteix en un sender molt ben fressat que creua unes quantes vegades el torrent, enfilant-se, després, pel mig del bosc.



El Pedraforca




Arribem a una petita vall on hi ha una bifurcació de camins. El de la dreta va al refugi Delgado Úbeda pel Torrent d´Ensija. Nosaltres prenem el de l ´esquerra, direcció a la Creu de Ferro, i que ens conduirà ben bé fins al Pla d´Ensija i als peus del Serrat Voltor. ( Ens trobem a la part més oriental de la Serra d´Ensija ).






Serrat Voltor



El camí segueix cap a la dreta on trobem un altre pal indicador: direcció cap al Cap de Llizet o Gallina Pelada, passant primer per La Creu de Ferro ( 2.279 m. ).





cim de La Creu de Ferro ( 2.279 m. )

Des d´aquí ja divisem el Cap de Llizet o Gallina Pelada.
Anem seguint les fites, travessem el Torrent d´Ensija i a baix, enmig d´una gran planície albirem el refugi Delgado Úbeda, arribant fins a ell per encarar l´últim tram per coronar el nostre objectiu d´avui.









A l´esquerra del refugi segueix el sender que puja fins al cim del Cap de Llizet o Gallina Pelada.
Les vistes des del cim diuen que són espectaculars. La boira, en aquest cas, ens ha fet una mica la guitza.





cim del Cap de Llizet o Gallina Pelada ( 2.322 m. )



Des del cim ens arribem fins a Les Roques Blanques ( 2.289 m. ). Potser aquest és el tram més maco de tot el dia. Es tracta d´una aresta, força aèrea, però molt ampla i gens exposada.







Desfem camí passant, de nou, pel cim del Cap de Llizet o Gallina Pelada i  pel refugi Delgado Úbeda fins a arribar al Pla d´Ensija on trobem un altre pal indicador, prenent el sender que baixa cap a la Font Freda.




Continuem caminant per una gran planície ( LES PLANELLES ). Al fons hi veiem un pal de ferro, i que és un punt de referència per trobar el camí que hem de seguir i que transcórrer pel Torrent de la Font de l´Orri.


al fons, a la dreta, es veu el pal de ferro (punt de referència)




A partir d´aquí ens endinsem dins del bosc fins a arribar a l´àrea d´esbarjo de La Font Freda i, per tant, el punt final de l´excursió d´avui.
En total haurem caminat uns 12 kms. aproximadament.





SORTIDA REALITZADA EL 8 DE SETEMBRE DE 2013 AMB EL JOSEP MARIA, LA MIREN I UNA SERVIDORA (ISABEL).



23 d’oct. 2013

ASCENSIÓ AL GRAN ENCANTAT ( Els Encantats - Estany de St. Maurici )


El Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de St. Maurici és un espai natural protegit de l´Alt Pirineu. És l´únic que hi ha a Catalunya amb la categoria de Parc Nacional. (Fóu declarat Parc Nacional el 21 d´octubre de 1.955 ).
Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l´Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, La Vall d´Aran i el Pallars Jussà. El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.
La geografia del Parc és d´alta muntanya perquè gran part del territori s´alça més amunt dels 1.000 m. amb pics que superen els 3.000 m. d´alçada. Hi ha gran abundància de llacs d´origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l´oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d´on ve el nom d´Aigüestortes; i a l ´est la vall del riu Escrita amb l´Estany de St. Maurici.

En aquesta última vall, doncs, ens mourem avui. Concretament per l´Estany de St. Maurici que serà el punt d´inici i d´arribada de l´excursió d´avui, per poder fer l´ascensió a la muntanya més coneguda i emblemàtica del Parc: ELS GRAN ENCANTAT !!





Els Encantats són dues agulles, o dues puntes, de roca calcària i de pissarres plegades, d´una qualitat no gaire bona.
La punta oest, anomenada el Petit Encantat, té 2.734 m. d´alçada i el Gran Encantat 2.748 m.
Són separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.630 m. d´alçada.

Les primeres ascensions són atribuïdes a l´expedició de Ludovic Fontan dit de Negrin, amb els guies Bernard Salles dit Garre, l´aragonès Juan Angusto dit Rafael i els catalans Isidre Romeu i Bartomeu Ciffre que assoliren el Gran Encantat l´any 1.901, per la que avui en dia és la via normal.
El Petit Encantat va ésser vençut l´any següent per una cordada francesa, els senyors René d´Astorg i Henri Brulle amb el guia Castagné de Gavarnia.

Nosaltres ens hem proposat fer l´ascensió al Gran Encantat per la via normal que va per la vall de la Valleta Seca. Està graduada com a "poc difícil", encara que hi ha trams força aeris i perillosos.

Som-hi, doncs, comença l´aventura d´avui !!

Des d´Espot pugem amb un taxi 4x4 del Parc Nacional fins al peu de l´Estany de St. Maurici.
Els Encantats des d´aquí es veuen imponents. Com diria Josep M. Espinàs .... "un immens cartell publicitari penjat del cel"...

Ens dirigim cap el refugi Ernest Mallafré.




Prenem el sender que surt davant mateix del refugi i traspassem el rierol per un pontet fet de troncs.
El camí ben fressat i senyalitzat amb fites va vorejant la base del Gran Encantat passant pel bosc de Samboiné i el bosc dels Fangassals, endinsant-se cap a la petita vall de La Valleta Seca.






Deixarem aquest sender quan trobem una cruïlla de camins. Haurem de prendre el de l´esquerra que ens durà ja cap a la inclinadíssima i pedregosa canal per la que haurem de pujar per arribar al coll dels Encantats ( 2.582 m. ).
La canal, de primer, és força ampla però a mesura que anem pujant es va estrenyent havent de fer, als últims metres, una forta grimpada per damunt de grans blocs de pedra.






Quan arribem al coll veiem, ja, a la nostra esquerra, l´imponent, rocós i altiu Gran Encantat. Una mica més enllà el Petit Encantat.




Aquest tram fins a arribar al cim és el més aeri, vertical i exposat de tota l´ascensió, així que cal anar amb molta cura de fer passos segurs i assegurant-nos molt bé on posem les mans i els peus.
Unes fites ens ajudaran a trobar l´accés més "fàcil" per anar avançant.









Superades tota una sèrie d´arestes arribem, per fi, al cim del Gran Encantat ( 2.748 m. ).
Per sort ens fa un dia extraordinari pel què les vistes des del cim són espectaculars!!!




Estany de St. Maurici



el Petit Encantat



Després de fer un descans i gaudir de tot allò que ens envolta, toca l´hora de baixar.
En una de les roques hi ha una baga per si es vol rapelar el tram més aeri i exposat. Si no es rapela, amb molta precaució anirem superant els ressalts fins a arribar, de nou, al coll dels Encantats.








Baixem per la pedregosa i descomposta canal per on hem pujat fa unes hores.







Ja només ens queda desfer el camí fins al refugi Ernest Mallafré i Estany de St. Maurici, punt d´inici de l´excursió d´avui: ASCENSIÓ AL GRAN ENCANTAT !!






**********************************************************************************
**********************************************************************************


**********  LA LLEGENDA DELS ENCANTATS **********



..."Ja fa molts, molts anys, el dia de Sant Maurici, un dia assoleiat i radiant,  tots els habitants d´Espot van pujar cap a l´Ermita de vora l´Estany per assistir a missa. Dos caçadors van veure un isard que peixie, un isard enorme, gras, lluent, amb una bonica cornamenta i van decidir anar a caçar enlloc d´anar a missa.
L´Isard, veient-se perseguit pels caçadors arrencà a córrer, va enfilar la tartera i continuà amunt per la canal de la muntanya. Quan els caçadors van arrivar al capdamunt de la canal l´isard havia desaparegut. En aquell moment va caure un llamp que els va fulminar i van quedar ells dos, els caçadors, i el seu gos, convertits en estàtues de pedra. "
Avui, des del camí de Ratera, encara es poden veure les figures dels dos caçadors.
foto "càmping la Torre"
CIM ASSOLIT EL DIA 13 D´OCTUBRE DE 2013 AMB ELS MEUS COMPANYS JOSEP MARIA, PILAR, JAUME I UNA SERVIDORA.