22 de nov. 2012

SANT JOAN I SANT ONOFRE (Montserrat)

Les ermites de Sant Joan i Sant Onofre es troben a la regió de Tebes (Montserrat).

************   SANT JOAN BAPTISTA   ************


La dada més antiga d´aquesta ermita es troba entre la documentació del Rei Alfons IV ( 15 de gener de 1420 ).
Bessona de la de Sant Onofre, la mateixa extensíssima balma aixoplugava amdues estances, només separades per un mal pas, salvat per una passarel-la.

Tenia l´entrada per ponent i no necessitava parets per a tancar-la, més que a la part del davant.
L´accés es feia per una escala. L´ermita comptava amb un hort propi al peu de la penya i dues cisternes.
La dificultat d´arribar-hi les cavalleries obligava a l´ermità a anar a buscar-se el proveïment el camí de Sant Jeroni, on pujava la mula enviada pel Monestir.

Sant Joan estava en molt bon lloc i era la que triaven generalment els abats en retirar-se.
L´any 1591 va ser reconstruida per l´abat Plàcid de Salinas, que havia estat General de la Congregació de Valladolid i Superior d´altres monestirs.

També hi ha dades que el dia 10 de juliol de 1594 hi va dinar el rei Felip III.

L´any 1855 hi visqué, entre les runes deixades per les tropes franceses, Joan Josep Espinosa, pilot d´un vaixell mercant que naufragà a les costes cantàbriques.
Va fer vots de convertir-se ermità de Montserrat si se salvava. Refet, va anar fins a Sant Joan, on trobà l´ermita enderrocada però la cisterna ben conservada.
Hi visqué vint mesos i es dedicà a construir l´habitatge amb les almoines que li concedien. Un dels visitants li donà una participació de la rifa anomenada del Empedrats, que organitzava l´Ajuntament de Barcelona. El número va ésser premiat amb setze duros, quantitat que fou destinada a ajudar a tirar endavant les obres.






En record d´aquesta ermita, l´abat Miquel Muntades va fer contruir, el 1869, una capelleta dedicada al Sant, al cim d´un pujolet veí. La capella fou beneïda el 28 de novembre de 1899.







... Si a veure els ermitans vol portar els hostes,
fins a la cel-la de Joan els passa
per angost senderal; d´altra manera,
els fa baixar a les petites hortes
d´es d´on puguin atènyer, devers l´Austre,
el formós Temple del beat Baptista
i les seves demores desitjables
per bé que aquestes restin soplujades
en el mateix penyal on seu Onofre,
el pendís prou s´eleva a mil pamades
i s´aboca a l´abís, obrint mirandes
que als vents Australs s´acaren, i vers l´Eure
oriental molt suaument s´allarguen...
( Sàxia )





************   SANT ONOFRE   ************



Ocupava l´extrem oriental de la balma que els servia de sostre, al costat de l´ermita de Sant Joan.
Sols tenia una entrada per llevant, amb setanta graons, excavats a la pedra, i altres de pals travessers.




Era una de les ermites més petites i amagades. Sense hort al costat, per manca d´espai, com la majoria tenien, sinó al peu, amb la de Sant Joan.
El captament d´aigua el feien un parell de cisternes buidades en la mateixa roca.




Tampoc podia pujar-hi la mula proveïdora del recapte del Monestir. Se l´havien d´anar a buscar per les Escales de Jacob.




Guillem d´Humbdolt, filòleg alemany, descriu així l´ermita l´any 1800.
" Està adossada a la roca, però aquesta casa, aparentment tan estreta, era un temps agradable i ornada al seu interior: diverses peces baixes, però còmodes, se succeïen entre la roca i la muralla; un vestíbol obert, una cambra, una capella i flors, el sol del migdia, arbres amb branques que pujaven fins a les finestres, la vista magnífica de la plana; aquesta reunió representava una habitació apta per esvaïr totes les penes.
Està prop la de Sant Joan, amb la qual estava ajuntada; però hom ha destruit la comunicació i encara que els estadants puguin parlar-se per les finestres i àdhuc passar-se el foc, no poden veure´s ni visitar-se si no és amb una volta de mitja horeta".








També hi passà llargues temporades l´Abat Garsias de Cisneros, en recolliment solitari.



A principis del s. XX , en aquest indret, es va construir un restaurant. A finals dels anys setanta es va tancar. La seva clausura va comportar, durant anys, la degradació i l´acció incívica en l´edifici i en tot l´entorn. Finalment el novembre de 2006 va ser enderrocat. Actualment només queden restes d´alguns contraforts.






Informació treta del llibre "ERMITES I FONTS DE MONTSERRATINES" de "AMICS DE MONTSERRAT" (Granollers, 1967 ).


16 de nov. 2012

LA FONT DE L´ESLLAVISSADA (Montserrat)


La Font de l´Esllavissada es troba, dins d´una bauma, al sud del Coll de Port. S´hi arriba pel PR-C38, el camí que va des de Coll de Guirló fins al Montgròs, passant per La Portella i el refugi Vicenç Barbé.  Es troba molt aprop del Pas del Príncep, a mà esquerra si es va en direcció al Montgròs, tocant al camí.
L´entrada de la bauma està parcialment coberta per una gran llosa de conglomerat que es va esllavissar del cingle on es troba la font. D´aquí el nom de "La Font de l´Esllavissada".
A Montserrat són freqüents els despreniments i esllavissades de roques ja que els estrats de materials tous, generalment rogencs, s´erosionen més ràpidament que els conglomerats.















12 de nov. 2012

EL BRUC DEL MIG - LA COVA DE L´ARCADA ( Montserrat )

La naturalesa geològica del massís de Montserrat ha fet possible que s´hi formessin moltes balmes i moltes coves, més o menys profundes, algunes de les quals van ser habitades en l´antiguitat i d´altres van acollir-hi ermitants.
Una de les coves més espectaculars del massís és la de l´Arcada, al vessant sud de Montserrat.
No es tracta d´una cova fonda com les del Salnitre, a Collbató, sinó que consisteix en un gran arc natural excavat a la roca.




L´excursió d´avui no és gens exigent, tot el contrari, és un passeig agradable, no massa llarg i que el pot fer tothom qui vulgui.
Creuarem en cotxe qüasi tot el poble del Bruc pel carrer principal fins a arribar a l´edifici de l´escola. Baixarem pel carrer que està tocant a ell i seguirem els indicadors que porten cap a la masia de Can Salses. En aquest carrer és bon lloc per deixar el cotxe i continuar a peu.


prenem direcció cap a Can Salses

Trobarem un encreuament de camins: el de la dreta porta a la masia de Can Salses. Nosaltres seguirem recte, cap al refugi Vicenç Barbé.




Caminarem uns quants metres per aquesta pista ( Plana Llarga ) fins que trobarem, a la dreta, un camp d´oliveres i on comença el sender, marcat en senyals vermells, que ens conduirà cap al Serrat de les Arnes i més endavant cap a la Cova de l´Arcada.


aquesta serie de cactus ens donen una pista d´on s´agafa el sender que puja cap al Serrat de les Arnes, marcat amb senyals vermells


Serrat de les Arnes


Des del Serrat de les Arnes tenim unes bones vistes de les parets del Pallers i del Vermell del Xincarró.
Traspassarem el Torrent dels Pallers.

Torrent dels Pallers. A mà dreta ens queda el Vermell del Xincarró i a l´esquerra la paret dels Pallers

Ens enfilem a una petita carena, no deixant mai el camí senyalitzat amb pintura vermella.

El Vermell del Xincarró

Torrent del Lloro

Torrent de les Grutes - Cova de l´Arcada

Ara el camí baixa fins el Torrent del Tambor, anomenat així perque dins mateix del torrent es troba un grandissim bloc de roca que té forma o fa pensar en un tambor. ( cal esmentar que aquesta "mole" divideix el torrent en dos noms diferents: Torrent del Tambor que es el tram que baixa fins a l´olivar de l´alfonso, El Bruc, i Torrent de les Grutes que es el tram que puja cap a la Cova de l ´Arcada).

El Tambor


En arribar al llit del torrent s´ha de remuntar aquest uns metres pel mateix fons. Trobarem uns quants corriols, a dreta i a esquerra, marcats amb petites fites de pedres. Van a diferents zones d´escalada. Per anar a la cova hem de seguir torrent amunt fins que trobarem un altre corriol a la dreta (qüasi tapat per la vegetació) i que puja fent ziga-zagues cap a l´est. Abans, però, de la forta pujada, veurem escrit en una pedra la paraula "font": ens trobem al costat de La Font del Xebret. Encara que baixa seca, és agradable fer una paradeta.





Ara si, fort pendent i cap amunt, fins a trobar un altre encreuament de camins, ambdós marcats amb pintura vermella.



Seguirem al de l´esquerra ja que el de la dreta ens portaria a la base de La Proa i que segueix horitzontalment per bona part del vessant sud de Montserrat.
A pocs metres d´aquest trencall trobem, ja, la Cova de l´Arcada: un grandiós monument natural en un massís per si mateix excepcional !!










torrent del Tambor

De tornada desferem el camí pel que hem pujat.

Excursió curta, entretinguda, agradable, per coneixer un indret del tot atractiu i interessant !

REALITZADA EL DIUMENGE, 11 DE NOVEMBRE DE 2012

1 de nov. 2012

ALBARCA - CONGOST DE FRAGUERAU - ULLDEMOLINS

La Serra del Montsant constituex un dels espais naturals més importants de les comarques meridionals de Catalunya.
Pel què fa al relleu del Montsant, en alguns indrets, especialment per el què passarem avui, se sembla molt al del montserratí, amb elevades cingleres i monòlits, de formes singulars que sovint reben noms especifics, fruit de la imaginació.
En alguns trams dels congostos s´han format profunds gorgs, anomenats cadolles. També hi trobem nombroses coves i avencs.

El recorregut que us presento avui comença en el poblet d´Albarca (població del municipi de Cornudella de Montsant).
Es troba a 800 m. d´altitud, a la zona més oriental de la Serra de Montsant.
Actualment és un poblet de segona residència. Si es vol fer nit hi ha el refugi del centre excursionista de Tarragona.

Albarca


refugi del Centre Excursionista de Tarragona



Acabarem el recorregut a la població veina, Ulldemolins, on, primerament haurem deixat un altre cotxe.
És una excursió força llarga, però distreta.
Sense més preàmbuls comencem, doncs, a caminar.
Sortim d´Albarca, direcció a "Els Hostalets".



Seguirem el GR-174 cap al Pla del Grau Gran, on tindrem unes bones vistes del pantà de Siurana, de Cornudella de Montsant i el mar.

Pla del Grau Gran i primera glaçada de la temporada

Agafarem un petit corriol que hi ha a la nostra dreta i baixarem fins a l´ermita de la Mare de Déu de Montsant, que té els seus origens en l´eremitisme del s. XII.

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu va ser trobada per un bou.
El s. XIX el Santuari va ser abandonat i esdevingué un corral de bestiar.
La imatge de la Mare de Déu la van baixar a Albarca fins el 1909 que va ser recuperada per al culte com a ermita.



Enfilarem una altra vegada el GR-174 direcció cap a Sta. Magdalena. Passarem per baumes, pel Portell del Peret, visitarem les coves raconeres i arribarem al Pi de la Carabasseta.



Portell del Peret

coves raconeres



pi de la Carabasseta


En aquest punt deixem el GR-174 per seguir amb el GR-171 que ens durà fins a l´ermita de Sta. Magdalena, coneguda com la Catedral de Montsant.

àrea de pic-nic a Sta. Magdalena



Va ser fundada el 1558 per Fra Llorenç Julià, ermità que visqué en una cova excavada per ell mateix sota d´on avui hi ha l´ermita.


Fou lloc de peregrinació en el passat per demanar la pluja.
En l´actualitat, la imatge del St. Sepulcre es pot veure a la cripta de l´ermita, decorada amb pintures de Josep Juncosa que daten del 1662.


Després de visitar l´ermita seguirem caminant, però ara pel GR-65-5 i ja no el deixarem fins a arribar a Ulldemolins.
Anirem en direcció cap a St. Antoni i d´aquí cap al Congost de Fraguerau.


Ens endinsarem a la vall anomenada del Silenci. trobarem uns gorgs profunds que ha anat modelant l´aigua sobre la roca durant milers d´anys, anomenats Les Cadolles Fondes



Entrem de plè al Congost de Fraguerau. Com us deia al principi, el relleu del congost és molt semblant al del montserratí. Aquí teniu un exemple.








Creuarem el riu pel pont penjant per arribar a l´ermita de St. Bartomeu i a la cova de Fra Guerau.




L´ermita de St. Bartomeu, romànica del s. XIV, i situada en aquest congost, té el seu origen a la cova de l´ermità Fra Guerau, formada per dues grans penyes que s´apuntalen entr sí.
És una cavitat molt gran on es poden intuir varies cambres i unes piles excavades a la roca on es deposita l´aigua que cau, gota a gota, de la muntanya.







A l´interior de la cova, Fra Guerau, va construir una capella dedicada a St. Bartomeu. Anys després, i davant de la cova, es va construir l´ermita.





Anem remuntant el congost pel GR-65-5 cap al mas del Jaumet de l´Era.



mas del Jaumet de l´Era

Uns metres més amunt enllaçarem el GR-65-5 amb la carretera C.242. Anirem direcció a Ulldemolins. A estones ens tocarà caminar per la carretera (poc transitable però que cal anar en compte). Personalment és la part més pesada i monòtona d´aquesta sortida.

arribant a Ulldemolins


És una excursió força llarga ( entre 25 i 28 kms. ) però és un indret interessant de coneixer. Suposo que també l´ha fet atractiva el fet de que uns dies abans ha estat plovent de valent i els rierols, basses i rius baixen plens d´aigua. La vegetació exhuberant de les fondalades, l´olor a terra mullada i els colors de la tardor han donat, també, un toc de frescura, embolcallan-te per complert en el paisatge.
Per això no és molt recomanable fer-la l´estiu (molta sequera i molta calor).

En quant al recorregut, està molt ben senyalitzat.


DIUMENGE, 28 D´OCTUBRE DE 2012
PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

recorregut