ERMITANADA: així anomena en Josep A. Pallàs (Esgarrapacrestes) el recorregut que ha dissenyat per enllaçar les 15 ermites que hi ha al massís de Montserrat sense repetir o desfer camí.
Té una llargada d´uns 14 kms., 900 m. de desnivell i unes 6 hores de durada.
El principal torrent de la muntanya, el de Santa Maria o de Vall Mala, serveix de divisòria natural de les dues regions on es troben les ermites: Tebaida i Tebes. N´hi ha una altra, la Tabor, que es troba a la part més alta de la muntanya.
Aquests tres noms, Tebes, Tebaida i Tabor, provenen d´Egipte, terra d´anacoretes en els primers temps del Cristianisme i que van inspirar el nom de l´emplaçament de l´ermitatge montserratí.
La regió de Tebes és la que es troba a la banda esquerra del torrent de Santa Maria (regió sud). En ella trobem les ermites de Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Joan, Santa Caterina, Sant Onofre, Santa Magdalena i la de Sant Martí.
La regió de Tebaida, a la banda dreta del torrent de Santa Maria, hi trobem la de Sant Antoni, Sant Salvador, La Santíssima Trinitat, Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, i la de Santa Anna.
I per últim, a la regió de Tabor, a la part més alta de la muntanya, es troba l´ermita de Sant Jeroni.
Fet aquest preàmbul, comencem el recorregut des del Monestir. Son les 8:24 h.
 |
| recorregut de l´ermitanada (mapa cedit per Josep A. Pallàs) |
Pugem pel camí de Sant Miquel fins a arribar a l´ermita ( 8:44 h.). Considerada per molts historiadors com la primera de totes en antiguitat.
Seguim en direcció cap al Pla de les Taràntules, on hi ha l´estació del funicular de Sant Joan. Caminarem uns metres pel camí nou de Sant Jeroni, fins que trobarem, a mà esquerra, un corriol que ens durà fins a l´ermita de Sant Jaume ( 9:21 h. )
Es troba al peu de la Gorra Marinera i va ser construida al voltant d´una cova natural. Es divisa des de la plaça del monestir. Era l´ermita de més difícil accés.
Baixem de l´ermita de Sant Jaume i agafem el camí de Sant Joan fins a arribar a la capella del mateix nom. ( 9:37 h. )
La pròxima ermita és la de Santa Caterina, a 150 m. de l´ermita de Sant Joan, enfonsada sota una roca i molt a prop del Torrent de Santa Caterina.
Es va construir al s. XVII i destruida per l´exèrcit francès el 1812.
Aquesta ermita era popularment coneguda com l´ocelleria de Montserrat per la quantitat d´ocells que hi havia a prop.
Actualment hi ha una part que serveix de refugi i una altra que està habitada. ( 9:46 h. ).
Seguim el corriol que va pel costat de l´ermita fins a arribar a les de Sant Joan i Sant Onofre.
http://elmondinuk.blogspot.com.es/2012/11/sant-joan-i-sant-onofre-montserrat.html
Pugem les escales que hi ha al costat de l´ermita de Sant Onofre per arribar a la de Santa Magdalena. ( 10:13 h. ).
També coneguda com l´ermita del Castell ja que havia estat anteriorment el Castell Otgher.
Com que estava situada entre penyals i riscos, i els cavalls no hi podien accedir, van haver d´esculpir unes escales a la pedra (escales de Jacob).
Actualment només es poden apreciar algun mur de pedra, alguna cisterna i poca cosa més.
Baixarem per una canal, al costat de la Magdalena Superior, fins a l´ermita de Sant Martí, potser la menys coneguda i la més amagada de totes.
Es troba sota una balma, al peu de la Gorra Frígia. ( 10:25 h. )
Des de Sant Martí, pugem fins al coll on comença el pas equipat del Gorro Frigi i baixem per l´altra banda, fins a arribar al Camí Nou de Sant Jeroni, passant pel contrafort del Moro (grimpada sobre la roca), per l´heliport i arribant a l´ermita de Sant Jeroni, ja a la regió de Tabor. ( 11:50 h. ).
És la que es trobava més allunyada del monestir. Gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent.
Actualment no hi ha restes de l´antiga ermita.
Baixem pel Camí Nou de Sant Jeroni, fins a trobar el trencall que ens durà cap a la Serra de Lluernes.
A l´arribar a l´agulla del Cap de Mort, ens enfilarem pel seu costat (deixant-la a la nostra esquerra), amb l´ajut d´unes cordes o simplement grimpant, passant per sota del Serrat de les Onze Hores i arribant a l´ermita de Sant Antoni, ja a la regió de Tebaida. ( 12:20 h. )
(per més informació sobre aquesta ermita buscar l´entrada del blog "ermita de Sant Antoni")
Baixarem pel corriol que ens portarà directament al camí que passa per la Serra de Lluernes. Anirem a trobar el que puja per anar al cim de l´elefant i ens desviarem per una canal que baixa entre la roca de Sant Salvador i la trompa de l´Elefant. Arribem a l´ermita de Sant Salvador ( 13:00 h. ).
Poques restes queden d´aquesta ermita. A la balma si que hi ha una construcció moderna i que s´utilitza com a refugi.
La primera documentació que es troba de l´antiga ermita és del s. XIII. Va ser destruida per l´exèrcit francès
l´any 1812. Quatre anys més tard va ser restaurada i l´any 1821 va ser abandonada.
Seguim l´itinerari pel PR C-19 i que ens portarà fins a l´ermita de la Santíssima Trinitat ( 13:23 h. ).
Era l´ermita més gran de totes, situada al Pla de la Trinitat, en un lloc molt pla i assolellat i a tocar del camí que ve de Manresa.
Era el lloc d´acolliment d´hostes i pelegrins.
Després de ser destruida el 1812 i ser restaurada quatre anys més tard, el 1821 va ser abandonada després de que uns lladres assassinessin a l´ermità.
Trobem restes de l´antiga ermita en bon estat de conservació. De fet, és l´única que encara té una paret dreta.
En el Pla de la Trinitat trobem el GR 4 i el GR 172 que pugen del camí de l´arrel.
El creuarem i uns metres més endavant i enmig de dues parets de pedra, enganxada, trobem l´ermita de Sant Dimes.
Es troba just sobre el monestir. També es coneix com l´ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l´antic castell de Marro.
Actualment està tancada. No s´hi pot arribar.
Seguim el recorregut i a pocs metres trobem l´ermita de La Santa Creu. ( 14:00 h. ).
També és coneguda com a ermita de Santa Helena.
Està construida aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària.
El 17 de maig de 1810 va ser destruida durant les obres de fortificació del monestir. Sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler.
En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart (fill d´Esparreguera) i fins fa ben poc pel P. Basili Girbau.
L´ermita encara està en ús i té limitat el pas. És un espai privat de la Comunitat.
De la Santa Creu anirem cap a l´ermita de Sant Benet, pel sender que va per sota i paral-lel amb el GR 4 i el GR 172 fins que el creuarem per pujar a l´ermita a través d´unes escales. ( 14:25 h. ).
Aquesta es troba a pocs minuts de la placeta de Santa Anna, cruïlla de la drecera antiga de Sant Jeroni, d´on deriva el camí de totes les ermites.
La seva proximitat al monestir va fer que fós l´habitacle dels ermitans més vells o malalts.
D´ella apenes queda res. Actualment hi ha la nova capella benedictina que està en ús.
Passem pel darrera de Sant Benet i per sota de la panxa del Bisbe fins a trobar el camí vell de Sant Jeroni, direcció cap a la última ermita que ens queda: la de Santa Anna ( 14:42 h. ).
És l´ermita que està més a prop del monestir, al mateix peu del camí vell de Sant Jeroni.
En estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior. Per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el quel els ermitans s´aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia.
Actualment es poden veure restes del mur de pedres, de passos i la cisterna d´aigua.
Seguim el camí vell de Sant Jeroni, passant pel Pas dels Francesos.
Les campanes del monestir toquen les 15:00 h.
Hem acabat de fer l´ERMITANADA !! Hem arribat al Monestir!!
Sens dubte una bona volta que us recomano de fer.
A part de coneixer camins i racons de la muntanya, també us podeu fer una idea de com vivien els ermitans i de com buscaben els llocs estratègics per construir les ermites.
Cadasqú és lliure de fer la ruta de les ermites com vulgui.
L´objectiu del dissenyador d´aquest recorregut era de no repetir ni desfer camins. I així ha estat !!
 |
| En Josep Maria, en Jaume, una servidora i en Josep A. |
REALITZADA EL DIJOUS, 6 DE DESEMBRE DE 2012.
