Camí dels Enginyers (Núria- Coma de Vaca)

El camí dels Enginyers és una variant del GR-11 que va de Núria a Coma de Vaca.
Va neixer per un projecte d´una central elèctrica que havia de tancar el Coma de Vaca amb una presa, formant un llac artificial.
Afortunadament aquesta presa no es va construir, però ens va deixar un dels senders més bonics de la zona.
El camí dels Enginyers no ofereix cap dificultat amb bon temps, però pot resultar molt perillós amb neu, gel o boira.
L´únic pas una mica complicat es troba al Clot de Malinfern, en el qual hi ha instal-lat uns passamans d´acer a la roca que permeten passar sense cap perill, encara que s´ha de vigilar i tenir precaució.

REFUGI COMA DE VACA ( 2.OOO m. )

El refugi Coma de Vaca o Manelic va ser construit els estius del 1.998 i 1.999,  per substituir l´antic i deficient refugi lliure.
Es troba situat a 2.000 m. d´alçada, en el pla de les eugues, on conflueixen els rius Freser i de la Vaca.
Ubicat en el terme municipal de Queralbs, té una capacitat de 42 places.



http://www.comadevaca.com/

El Puigmal ( 2. 914 m. ) i la llegenda de St. Gil

El Puigmal és una muntanya del Pirineu Oriental, situada entre les comarques de l´Alta Cerdanya i el Ripollès.
Possiblement una de les més emblemàtiques de Catalunya.
S´alça com el més alt dels cims que configuren l´anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria.

El cim del Puigmal és coronat per una gran creu, una olla i una campana, fetes de ferro forjat.

Segons explica la llegenda, St. Gil, provinent de la Provença, va arribar a la vall cap a l´any 700, per fer vida d´ermità. S´allotjava en una cova. El seu temps el dedicava a l´oració i a conviure amb els pastors que portaven el bestiar als prats d´aquelles muntanyes. Amb ells compartia la seva vianda: una mica de gra cuinat en una olla de coure. Quan tenia el menjar a punt, St. Gil feia sonar una campana per avisar els comensals.
Un dia, va haver de fugir depressa i corrents, deixant amagats tots els seus estris.
No fou fins segles més tard que un bou indicà als pastors on estaven amagades les pertinences del sant.
La creu, la campana i l´olla són, des de llavors, els tres símbols de Núria.

el Puigmal pujant des de Fontalba  ( 7 - novembre - 2010 )

arribant al cim des de Fontalba  ( 7 - novembre - 2010 )

els tres símbols de Núria al cim del Puigmal  ( 7 - novembre - 2010 )

7 de novembre de 2010

la tartera pujant de Núria (16 - juny - 2012 )

cim del Puigmal  ( 16-juny-2012)

geodèsic i bústia (16 - juny - 2012)

El Puigmal i Mossèn Cinto Verdaguer

De puig en puig pel coll de Finestrelles
s´enfilen de Puigmal a l´alta cima,
tota la terra que el meu cor estima
des d´ací es veu en serres onejar.

 ( Verdaguer al Puigmal - estiu de 1.880 )

el Puigmal vist des del pic gran del segre 

Un altre dels poemes que va escriure Mossèn Cinto Verdaguer el podem trobar escrit en una placa de ferro, sota els tres símbols de Núria: la creu, l´olla i la campana.

Les Agudes ( 1.703 m. ) per la cresta dels Castellets ( Montseny )

Les Agudes és la segona muntanya més alta del Montseny, amb 1.703 m.
Es pot pujar al cim per diferents camins, però un dels més atractius, divertits, entretinguts i espectaculars és pujar per la cresta dels Castellets.
Els Castellets és una llarga cresta rocosa que trobem al nord de Les Agudes. No és un camí difícil, però s´ha d´anar molt en compte perquè hi ha trams molt aeris i exposats. De totes maneres el que està avesat a fer muntanya no li ha de suposar cap problema.
És un itinerari amb grimpades i desgrimpades contínues, passant per alguns punts ben aeris i verticals. Això vol dir que no val a badar. La diversió, però, està assegurada!

Els Castellets

desgrimpades

grimpades

passos verticals i aeris

cim de Les Agudes (1.703 m. )

Ermita de St. Antoni (Montserrat)

façana de l´ermita de St. Antoni

l´ermita de St. Antoni. Al fons l´hort i el jardí

el cavall bernat, amb la moreneta al cim, des de l´ermita

St. Benet, cobert per la boira, vist des del mirador de St. Antoni

A la muntanya de Montserrat hi podem trobar nombroses ermites, la majoria d´elles en ruïnes, d´altres han estat reformades per a diferents finalitats: com a refugi d´excursionistes, com a habitatge d´ermitans o com a centre de clausura.
En el seu temps eren petits monestirs habitats per ermitans, persones que van triar la vida solitaria, contemplativa i d´oració.
Les ermites eren petites, però disposaven de dormitori, sala de treball, cuina i menjador, oratori, hort i jardí.
Les cisternes i canals excavades pels ermitans en el compacte conglomerat montserratí servien per emmagatzemar-hi aigua i canalitzar-la a l´ermita.
L´emplaçament de les ermites era enlairat i, generalment, tenien una panoràmica privilegiada de la muntanya i el seu entorn.
L´ermita de St. Antoni, situada a la part més alta de la muntanya, és, per mi, la que té les vistes més privilegiades de totes, tenint, davant mateix, l´emblemàtic cavall bernat.
Un racó per pensar... meditar i escoltar el silenci.